Una pau paradoxal!
I diem que és paradoxal perquè la “pau” que va succeir a tres anys de guerra civil (de 1936 a 1939) només va portar repressió, por i una altra forma de violència. De tot això i molt més ens parla “La pau que ens ofegava”, primera novel·la de Mercè Cabrera Fosch, Premi Blai Bellver de Narrativa Ciutat de Xàtiva, presentada a la Llibreria La Impossible, de Barcelona, el passat divendres 11 de juliol, en una sala plena de gom a gom.
Montserrat Espallargas, escriptora i amiga de l’autora “des de fa més de trenta anys” la va acompanyar en la presentació d’aquesta novel·la colpidora guanyadora d’un premi on es van presentar noranta manuscrits i que, “amb un cert ritme, musicalitat i senzillesa en els diàlegs aprofundeix en l’expressió de sentiments de dolor, amor, odi, malaltia, culpa…“ en una època molt fosca de la nostra història recent. Tot un ventall d’emocions humanes i tensions emocionals molt ben plantejades.
La pau que ens ofegava situa l’acció el 1945 en una Catalunya marcada per la postguerra i ens explica la història de Sara Roures, una jove de vint-i-cinc anys de família benestant que, malgrat això, no és lliure per viure la seva vida. Orfe de pare i mare, filla d’un empresari de Sabadell i hereva de la meitat de la fàbrica tèxtil que era propietat del seu progenitor, Sara no pot prendre possessió del que és seu ni assolir cap decisió fins que no es casi i, en aquest cas, el seu futur quedarà sempre determinat pel que decideixi el seu espòs.
La novel·la reivindica la reconstrucció de la personalitat malgrat la culpa que arrosseguem del passat. “El passat mai es tanca. Sempre torna, torna i torna” recordà Montserrat Espallargas. I fets del passat turmenten la Sara, i també el Tristany, un dels personatges més destacats de La pau que ens ofegava. “Vaig començar a escriure aquesta història fa deu anys com un homenatge a la meva mare, però l’anava intercalant amb altres projectes. Per mi, escriure és un refugi i també una manera de pensar el món”, confessà Mercè Cabrera. I sí, La pau que ens ofegava planteja al lector un munt de temes, des de la desigualtat entre el paper adjudicat a homes i dones durant la llarga postguerra, la complexitat de les relacions humanes, el pes de les convencions socials i la lluita de la Sara per aconseguir la seva llibertat personal i trobar el seu lloc en un entorn hostil. A més, la novel·la obliga el lector a reflexionar sobre qüestions incòmodes, com el paper que juga la memòria en la superació del passat o si és possible estimar algú que t’ha fet mal anteriorment. Tot un repte!
Mercè Cabrera Fosch va néixer a Sabadell el 1967. És llicenciada en Filologia Anglesa. A més de ser escriptora, ha treballat en el món de la traducció independent durant més de vint anys en diferents especialitats. Actualment, treballa a la Universitat de Barcelona en l’àmbit de la mobilitat internacional. La pau que ens ofegava és la seva primera novel·la, publicada per Edicions Bromera a la seva col·lecció L’eclèctica. La novel·la va ser guardonada amb el Premi Blai Bellver de Narrativa 2024. Enhorabona!
La pau que ens ofegava, una història apassionant que no podràs parar de llegir.
No te la perdis!